Sílvia Calvó: “Comencem a canviar el model energètic i tenim molt recorregut”

Sílvia Calvó

La nova ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, destaca que és en la implantació del nou model energètic on el país té més recorregut quant a la producció d'energia i en l'impacte que això pot tenir per al medi. A més, creu en el paper exemplar que el país pot tenir en l'àmbit internacional i també en el de l'administració. En agricultura, es planteja un segell de qualitat per al vi.

En la presentació de les línies prioritàries va dir que un objectiu és posicionar el país a escala internacional des del punt de vista mediambiental. ¿Què significa això?
Entenem que les especificitats d'Andorra poden fer que puguem vendre aquesta imatge de marca a l'exterior. Per exemple, en qüestions de paisatge nosaltres treballem de forma molt estreta amb el Consell d'Europa i tenim molta visibilitat. Amb tot el treball que es fa amb la COP21 i la lluita contra el canvi climàtic podem aportar molt com a rol exemplar, la nostra manera de fer.

Pel que fa a aquesta COP21 (Conferència de les Nacions Unides sobre canvi climàtic), ¿quins objectius us marqueu?
Els països s'han marcat objectius diferents, i nosaltres ens hem marcat una reducció del 37% en comparació amb l'escenari zero, de no fer res. Andorra el que ha fet sempre és que quan ha signat un acord internacional ha estat molt responsable i l'ha portat fins al final. Penso que els objectius s'han marcat molt bé sobre la base de tots els plans d'accions que hi ha previstos al Llibre Blanc de l'Energia. Els objectius són ambiciosos però també realistes i els assolirem.

¿Com es pot aconseguir aquesta reducció tan important?
A la tardor podrem presentar una sèrie de projectes i concretar el que estem treballant ara, com per exemple la mobilitat sostenible: plans de promoció del vehicle elèctric; tot el rol exemplar de l'administració, amb un treball que hem començat a fer als edificis públics i, en particular, a les escoles perquè són edificis en els quals es pot incidir molt en l'eficiència i té, també, un efecte pedagògic; i després un pla d'inversions de 230 milions en deu anys, en què hi ha una sèrie d'infraestructures energètiques que ajudaran a incrementar la producció nacional però també les renovables.

Va dir que és en energia on hi havia més recorregut. Totes aquestes infraestructures, ¿com es finançaran?
Hi ha aspectes que s'han treballat des de fa molts anys i, per tant, haurien d'estar en la fase final. En energia comencem a canviar el model energètic i tenim molt recorregut. Pel que fa a les inversions previstes, hi ha una modificació important en què també comptem amb l'aportació del capital privat: estem treballant en la modificació de la llei de FEDA perquè aquestes inversions no es poden fer només des del sector públic. Són inversions en infraestructures que tenen un bon rendiment i creiem que tindran una acceptació molt bona. De fet, ja ho hem vist amb les minicentrals, perquè hi ha hagut molts projectes que s'han presentat.

¿La intenció és que hi hagi socis privats a FEDA que permetin aquest finançament de projectes?
L'energia és un servei públic i necessari, i per tant no en podem perdre mai el control, però el que sí que podem fer és integrar el privat, la seva participació, pel que fa a les inversions en infraestructures. La planta de cogeneració de Soldeu l'ha fet FEDA tota sola i a la Comella ja veurem si hi entra el privat, i entenem que es farà així amb les diferents infraestructures.

Però la planta de la Comella té un cost elevat. ¿FEDA el podria assumir sola?
La començarà, però nosaltres intentarem que hi participi el privat, perquè és un projecte interessant, en un nucli urbà important, i que permetrà distribuir calor a grans consumidors com el poliesportiu i algun edifici escolar.

Pel que fa a les energies renovables, ¿quins són els objectius que us marqueu?
El Llibre Blanc preveu que hi ha molta feina a fer d'eliminació de barreres. S'ha d'analitzar la normativa, de manera conjunta amb els comuns, i eliminar tot allò que pugui impedir la promoció de les renovables.

Un cop es té el llibre de l'energia el que cal és passar a la materialització, ¿no?
Penso que el full de ruta el tenim i es va fer molt bona feina perquè s'hi va fer participar els col·lectius i el sector privat, i ara hem d'implementar-ho. Jo vaig participar en un pla de l'energia fa bastants anys. Fins ara s'ha treballat amb documents, i ara s'ha de plasmar.

¿I es donaran més ajudes als privats?
Ja es va fer en la legislatura passada amb el pla Renova, amb les subvencions per a l'eficiència energètica, i també hi ha l'acompanyament amb l'obertura de les convocatòries per al fotovoltaic i les minicentrals, amb un preu que farà atractiu el fet de poder invertir en aquests equipaments. I després hi ha aquest rol exemplar, en què insisteixo, en els edificis públics. L'administració ha de donar exemple per demostrar les xifres i que de tot això en tens un guany.

Un dels problemes és un parc immobiliari antic...
Sí, i en una determinada època potser no s'aïllava gaire i per tant ara hi ha una feina important en aïllaments. Cal minimitzar al màxim el consum i això passa per l'eficiència energètica i el consum responsable, però també per aïllar al màxim els edificis.

Així, ¿el pla Renova tindrà continuïtat?
L'any passat va tenir molt èxit i estem treballant amb els col·lectius implicats (instal·ladors, enginyers, arquitectes) per donar-hi la màxima difusió, és a dir s'està treballant amb ells un pla de comunicació per difondre les possibilitats que els privats tenen a través de Renova.

D'altra banda, amb el reciclatge de residus s'han aconseguit bons resultats i ara toca la revisió del pla nacional. ¿Amb quins objectius?
Les recollides selectives van començar tard però hem tingut un recorregut molt ràpid perquè hi vam posar molts mitjans, els comuns van instal·lar molts contenidors, vam fer porta a porta, reglaments que obligaven els grans productors a fer recollides selectives...
Tenim un percentatge molt bo en vidre i paper i cartró, s'ha fet una campanya que comença a donar fruits per als envasos (aquí hem de seguir treballant perquè és un residu complicat) i ara comencem la prova pilot de la matèria orgànica, que s'iniciarà al Pas de la Casa, prop dels grans productors. Creiem que si funciona allà la podrem anar implementant a la resta del país. És cert que ens vam fixar uns percentatges molt ambiciosos que encara no hem assolit (són molt més ambiciosos que els europeus) i ara tenim quatre anys per acabar d'arribar-hi i, sobretot, per mirar si podem implantar la matèria orgànica de manera definitiva.

¿L'objectiu amb la matèria orgànica és que els particulars també facin recollida selectiva?
De moment, estem treballant amb els grans productors. La matèria orgànica és un residu que si no es tria bé i si va barrejat amb impureses després el compost no es pot utilitzar. Per aquest motiu, ens interessava treballar amb els grans productors. Incidint en aquest sector tindrem resultats més ràpids i de més qualitat. Amb els ciutadans, havíem intentat impulsar l'autocompostatge a casa, algunes proves pilot, però teníem dificultats per les temperatures.

Si es fes amb els particulars, ¿tota aquesta matèria s'hauria d'exportar?
Es podria treballar amb la Seu però dependria també que tinguéssim una qualitat molt bona, perquè pots fer malbé el producte. Ara cal veure la prova pilot, com funciona, i després en mirarem la viabilitat, amb aquesta màquina que volem comprar, si dóna una possibilitat que sigui viable. Si no, haurem de buscar altres maneres de treballar.

Es parla d'exportar però alguna vegada s'ha plantejat que puguem importar i sembla que no es compleix una normativa europea. ¿Es treballarà en aquest sentit?
Hi havia una normativa europea que fixava un mínim de rendibilitat energètica de la planta. El que passa que estava a debat perquè no incloïa el factor climàtic, el fet que l'eficiència pot variar en funció dels països, de la climatologia. Llavors es va demanar una modificació per ser més justos i ara ja s'ha fixat que s'ha de tenir en compte el factor climàtic i quedaria la publicació oficial. De fet, la planta havia estat feta com a valorització energètica i amb el càlcul aquest arribem al que marca la norma europea. Per tant, no anirien els residus incinerats, sinó que anirien a valorització.
S'ha parlat molt que la planta necessitava residus, però ara funciona correctament. Tenim un bon centre de tractament de residus, tenim un bon equip i el centre funciona bé, i si s'han d'importar residus o no, penso que això s'ha de tractar en el marc de la col·laboració amb Espanya. Enviem molts residus a Catalunya. I en aquest marc si l'Estat veí necessités suport, s'hauria de donar.

¿És a dir, no es faria perquè es necessitin deixalles?
No és una necessitat. En un moment donat també es demanava des de la Cerdanya i jo crec que, si es torna a demanar, el que cal mirar és on pot estar més ben tractat aquest residu i en el marc de col·laboració que hi ha. Això és important tenir-ho en compte perquè, al final, els temes de medi ambient no coneixen fronteres. Si ho fessin, nosaltres no reciclaríem pràcticament res perquè si haguéssim de fer plantes específiques per tractar, per exemple el vidre... El que s'ha de fer és aplicar el principi de proximitat, i primer la reutilització, el reciclatge, la valorització energètica i, després, l'abocament.
En la qüestió del sanejament de les aigües s'ha comentat que el Govern ha fet les seves infraestructures i que ara cal l'impuls dels comuns...
Per part del Govern queda la reparació d'algun col·lector perquè la totalitat de les infraestructures es va donar per acabada. Ara queda feina a fer pels comuns, molt important, per separar les seves aigües, que són les que més arriben al col·lector general. Nosaltres hem fet un document que detecta les incidències i els defectes, els prioritza en funció de menys greus a més greus i els dóna una mica una guia perquè puguin preveure les seves inversions.

¿Creieu que els objectius fixats per al 2020 s'aconseguiran complir?
Hi ha molt bona predisposició dels comuns, perquè alguns ja han iniciat accions i ja han eliminat algun d'aquests defectes. Són volums d'inversió que són factibles de fer, penso, en els quatre anys que tenen al davant.

Quant a la contaminació de l'aire, ¿quins són els objectius?
Tenim un aire de molt bona qualitat i el treball que farem en l'àmbit energètic va íntimament lligat a la qualitat de l'aire. Tot el que sigui eliminar les calefaccions de gasoil i promoure les energies renovables ajudarà a millorar la qualitat, com també el vehicle elèctric, tot i que ja presentem uns índexs correctes.

¿I pel que fa a la contaminació acústica?
Cal un treball de conscienciació, però crec que podem estar satisfets dels nivells que tenim fins ara.

Passant a l'àmbit de l'agricultura, ¿com es planteja la promoció dels productes autòctons?
Hi ha la consolidació de la qualitat dels segells de producció autòctona i estem mirant de treballar també amb el sector del vi. Farem reunions per veure si podem anar en la mateixa línia perquè, si el consumidor veu un segell, reconegui que hi va associada una certa qualitat. El paraigua del ministeri i crear sinergies hi ajudarà, perquè hem treballat molt la comunicació a Medi Ambient i hi podem incloure els productes locals. Tot el que és malbaratament alimentari, consum local, productes de proximitat... són qüestions que poden anar juntes. En això, però, caldrà que el consumidor tingui en compte que són produccions petites i que no podrà tenir tot el volum i sempre, com en altres casos, hi ha una pedagogia a fer, ja que si tu vols un producte local hi ha unes certes limitacions que van associades a la qualitat.

Això ha estat un incentiu per a algunes produccions, que veien l'activitat limitada...
Sí, és una ajuda a la diversificació i és una marca Andorra perquè el turista, per exemple, amb la implantació del turisme rural, pugui trobar uns productes a consumir, és a dir va tot lligat. Si volem potenciar la línia Andorra com a turisme de natura, va tot una mica relacionat. Es tracta de consolidar unes línies de producció de qualitat, com la carn d'Andorra, que està molt consolidada.

Ara a més s'està començant amb el pollí...
Sí, s'ha vist molta publicitat i és una carn que té una sèrie de propietats i es comença a consolidar. El fet de consolidar la carn de pollí fa que puguis conservar els camps, mantenir els animals... Perquè si no els trobes sortida tot això anirà desapareixent i cal pensar que fins ara el pollí s'exportava. Si es pot consumir aquí es dóna aquest principi de quilòmetre zero, de no anar a buscar els productes lluny, i això també és important.

El que passa és que és una carn que potser costa més d'acceptar que la vedella...
Abans potser era més ben percebuda i ara costa una mica més, però al final cal pensar que són com les vaques, que són animals que estan criats per al consum.

¿Us plantegeu alguna promoció?
De moment, alguns ja fan la seva pròpia promoció i si necessiten suport per a aquestes línies ens hi trobaran, ells ja ho saben. En tot el que sigui donar suport el Govern hi estarà darrere.

Es va parlar també de modificar la Llei de ramaders d'Andorra. ¿En quin sentit?
És més aviat una qüestió molt concreta d'objecte social, per ampliar-lo i perquè es puguin implicar en totes les fases del procés, des que es mata l'animal fins que es comercialitza. Som en un món cada vegada més competitiu, amb més oferta, i volem donar-los les eines perquè puguin participar en cada fase si ho creuen necessari.

FONT I FOTO: Bondia.ad

Escrit per:M.F.