Els gestors de residus demanen un cens d’edificis amb amiant

Els gestors de residus demanen un cens d’edificis amb amiant

Gestors de residus i constructors demanen fer un cens per saber en quins edificis es va emprar aquest material perillós per a la salut.

No sé sap a quants edificis, però la sensació és que a molts.

La presència d'amiant als immobles d'Andorra és una realitat que amb la proliferació d'actuacions de rehabilitació s'està confirmant i que genera preocupació pels efectes nocius que aquest material pot causar si no es manipula de forma adequada. Per això l'associació que agrupa els gestors de residus del Principat (Agreda) va defensar ahir la necessitat d'impulsar, tal com s'ha fet a països de l'entorn com ara Espanya, un estudi per disposar d'un cens de les construccions que en puguin tenir, així com la necessitat de disposar d'un reglament específic sobre el seu tractament perquè les empreses del Principat també puguin fer-se'n càrrec de l'eliminació.
Les dues propostes van sortir en el marc de la jornada que l'entitat va celebrar, justament, amb l'objectiu de fer conèixer la problemàtica i de donar "les afectacions d'aquest material i com gestionar-ho", segons va explicar el gerent, Víctor Filloy. Justament, els constructors han detectat "amb l'increment de feina de rehabilitació" que hi ha amiant "no en grans quantitats però sí en molts edificis". Quan es troba, "avisem empreses especialitzades perquè facin l'anàlisi i determinin quin és el millor procediment d'extracció".
Filloy va defensar la necessitat de "promoure un estudi o una recerca sobre l'amiant" per "saber si n'hi ha, per què i on és". Aquesta feina s'hauria de centrar en els edificis construïts abans del 2002 (any en el qual el material va ser prohibit a Espanya; a França ja no estava permès des del 1997). Al seu entendre, una de les millors opcions i font per trobar aquesta informació són les dades d'importacions de materials de construcció.

Col·laboració publicoprivada
La petició va ser rebuda de bon ull pel Govern, representat a la jornada pel director de Medi Ambient, Marc Rossell. Tot i això, va advertir que "és possible fer un inventari, però requereix de mitjans", i va argumentar que "cal una associació entre l'administració i el privat".
La idea d'un cens, de fet, no és res més que una adaptació del que ja s'ha fet a països veïns, com ara Espanya. Assumpció Freixa, experta en aquest material i una de les participants en un estudi similar que es va fer a Barcelona, va posar en relleu que "seria positiu fer un estudi d'aquest tipus a Andorra, sobretot de cara a evitar riscos a llarg termini". En aquest sentit, va recordar que l'amiant "està molt present a Espanya i a França", i que "a Andorra suposem que també", tot apuntant que "és un material amb bones propietats aïllants" i, per cert, "molt usat a llocs freds". L'experta va puntualitzar que el risc no és per als habitants de l'edifici, sinó que apareix quan "està en mal estat o quan s'ha de manipular".
Justament, una altra petició de l'Agreda passa, segons va apuntar Filloy, per "fer una reglamentació interna que ens permeti poder certificar empreses del país per gestionar-ho nosaltres". També es va proposar fer "un pla formatiu" per als treballadors que "d'una forma o una altra poden haver de manipular-lo", petició que des de Medi Ambient es va acceptar i es confia de poder vincular "mitjançant un conveni" amb l'entitat perquè el material "es pugui gestionar correctament".

Un material eficient i barat però perillós emprat durant molts anys

L'amiant és un grup de minerals metamòrfics que tenen fibres llargues i resistents però que, a la vegada, es poden separar, són flexibles i resisteixen elevades temperatures. A més, manté propietats aïllants. Això, sumat al fet que el cost era relativament baix i que era un material molt abundant al planeta, va fer que durant molts anys s'emprés en molts productes manufacturats, sobretot a la construcció per al recobriment de teulades o també amb el ciment. Fins i tot es va arribar a emprar en vestits de protecció.
El problema és que les seves fibres, de mida microscòpica, es desprenen amb una gran facilitat i es poden desplaçar per l'aire i ser inhalades, fet que pot provocar malalties pulmonars o pleurals, com ara càncer de pulmó. El descobriment de la nocivitat d'aquest material va portar gradualment que els països occidentals en prohibissin l'ús, no abans que estigués present a molts edificis construïts amb anterioritat. Per això, en ser retirat s'ha de tractar com un residu perillós i altament contaminant.

DIARIANDORRA.AD