L'economia circular, una moda?

Economia circular és un concepte molt ampli que engloba qualsevol aspecte vinculat a l’activitat humana. Es considera que l’actual model econòmic basat en la seqüència extreure, produir, usar i llençar és lineal i està en contraposició al model circular, que pretén tancar el cercle amb el reaprofitament dels materials. El canvi de paradigma es produeix quan, en comptes d’utilitzar els recursos naturals per fabricar coses que acaben esdevenint residus i que es descarten sense donar-los una segona utilització, s’aprofiten al màxim els materials mitjançant la reutilització i el reciclatge.

També és una premissa important en aquests model, que tot el procés de transformació es realitzi amb el mínim consum d’energia i de recursos. En una situació ideal, el cercle es retroalimentaria fins a l’infinit, fet que suposaria disposar de recursos inesgotables i la desaparició dels residus. Malauradament, la major part dels materials que existeixen avui en dia es poden reutilitzar o reciclar un nombre finit de vegades, en el millor dels casos, i després de varis cicles de vida útil es converteixen irremeiablement en residus.


Però el model circular no fa referència només als recursos i als residus, és un concepte molt més ampli que té com a objectiu que l’activitat humana es faci de forma que tingui el menor impacte possible sobre el planeta.


Fa molt temps que es parla d’economia circular, la Fundació Ellen Macarthur, que n’és el màxim referent internacional, fa dècades que treballa per donar a conèixer l’economia circular. La Comissió Europea va presentar el 2015 un pla d’acció per implementar una economia circular en què manifestava la necessitat de començar a redreçar Europa cap a una societat sostenible amb normatives d’obligat compliment en aspectes tan diversos com l’ecodisseny o la regulació de les emissions del diòxid de carboni en aviació. Alguns governs van vetar des del primer moment aquesta iniciativa i el que semblava que es convertiria en un referent legislatiu per al desenvolupament i consolidació de l’economia circular es va quedar en un recull de mínims que va decebre especialment els que eren conscients de la graveta i magnitud del problema. Al nostre entorn, el 2014 en el marc de la 27a Diada andorrana a la XLVI Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent Models de país per a Andorra, ja es va parlar del concepte d’economia circular.


Que ara l’economia circular s’hagi posat de moda té molt a veure amb la Greta Thuneberg, una jova de Suècia que s’identifica com a activista climàtica. Amb les seves manifestacions davant del Parlament i la seva reivindicació de no anar a l’escola perquè el que li estan ensenyant no té sentit si el planeta esdevé inhabitable, ha encetat un moviment internacional en què joves de tot el món reivindiquen el dret a tenir un futur. Les seves intervencions a fòrums internacionals com a Davos o el Parlament Europeu s’han fet virals perquè resulta inquietant veure com una jove, amb un aspecte d’allò més innocent, diu als polítics, amb to rotund i contundent: “Vostès diuen que estimen més els seus fills que totes les altres coses, però els estan robant el seu futur davant dels seus ulls.” “Vostès passaran a la història com els traïdors que coneixent el problema no van voler fer res.”

Segons Greta, els estudis científics sobre el canvi climàtic afirmen que mediambientalment estem a onze anys d’arribar a un punt de no retorn on les conseqüències del canvi climàtic provocaran una reacció en cadena irreversible, fora del control humà. Per evitar-la és imprescindible portar a terme canvis sense precedents en tots els aspectes que tenen a veure amb el comportament humà.


S’ha de dir que són moltes les veus referents en gestió mediambiental i sostenibilitat que apunten en aquesta direcció, però també n’hi ha d’altres que consideren que el canvi climàtic és un dels majors enganys de la història perquè el clima canvia de forma cíclica i, segons alguns, no té res a veure amb l’acció de l’home. Més enllà de la dicotomia entre el catastrofisme i la justificació del canvi climàtic, és clar que els recursos del planeta són limitats, que no tenen el mateix impacte mediambiental les societats agrícoles que les més industrialitzades, i que si tots els habitants del món tinguessin els hàbits de consum que tenim a Occident, fa molt temps que ens hauríem quedat sense recursos i probablement, sense planeta.

Sempre podem triar seguir o no seguir una moda, però l’economia circular dona una resposta al problema més greu amb el qual s’ha enfrontat la humanitat fins ara, així que de cap manera es pot considerar una moda. És una solució i m’atreviria a dir que és l’única solució possible.


CRISTINA RICO