El Govern espanyol encalla l'arribada de 10.000 tones de residus pel CTR

Centre de triatge

El 29 de novembre del 2011 els dos màxims responsables dels ministeris d'Exteriors d'Espanya i d'Andorra, Trinidad Jiménez i Gilbert Saboya, van renovar l'acord vigent sobre el trasllat de residus. Quatre mesos després sortia publicat al BOPA i entrava en vigor, de manera que es donava llum verda a que el Principat pogués importar brossa procedent de l'estat veí. I de fet ja hi havia una demanda, procedent de l'abocador de Bellver de la Cerdanya, per portar residus al Principat, per un total de 10.000 tones. Però malgrat l'interès públic fet des del Ministeri de Medi Ambient andorrà degut a la manca d'activitat al Centre de Tractament de Residus (CTR) de la Comella, a dia d'avui roman absolutament aturada qualsevol activitat d'importació entre els dos països. El motiu és un conveni modificat respecte a l'anterior i que exigeix que sigui el Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient espanyol l'encarregat de donar el vistiplau. Aquest vistiplau a dia d'avui, i un any i mig després que Bellver fes la demanda, està encallat.

El problema recau en què amb l'anterior conveni –signat al 2006 i amb una vigència de quatre anys– el Govern espanyol va atorgar una encomana de gestió de l'acord a la Generalitat de Catalunya, delegant així les seves competències de revisió i autorització. Si llavors s'hagués plantejat la importació els mecanismes haurien estat molt més àgils. Però amb l'actual tractat és el Govern central de l'Estat veí qui gestiona directament les demandes de trasllat de residus i qui ha de fer-ne l'autorització final. Les actuals poc fluïdes relacions entre el Govern espanyol i la Generalitat aturen les opcions d'autorització, i no sembla que s'hagin de desencallar a curt termini.

Així doncs, els tràmits burocràtics mantenen en suspens aquestes 10.000 tones de residus anuals, que és el que està disposat a exportar l'abocador de Bellver i també el màxim permès segons el reglament –el qual s'adscriu a la legislació europea. I en conseqüència es manté crítica la situació del forn del CTR, una instal·lació molt gran en relació als residus que generen els andorrans.

PERILLA L'INTERÈS DE LA CERDANYA / El president del Consell Comarcal de la Cerdanya, Ramon Moliner, va informar que van realitzar el tràmit per exportar tan bon punt va entrar en vigor l'acord, i que de moment segueixen esperant «que es desencallin les gestions» entre els dos governs. Mantenen l'interès en exportar residus cap al forn incinerador de la Comella ja que en el seu cas –i a la inversa d'Andorra– tenen problemes de sobreexcés.

Una alternativa per a Bellver seria augmentar la capacitat del seu abocador. Aquesta alternativa està guanyant pes després del silenci arribat des de Madrid, i deixaria a Andorra sense client de residus per al seu forn.

Moliner va afegir, a més a més, que si finalment arribés el consentiment del Ministeri d'Agricultura caldria «estudiar-ne la viabilitat econòmica», en relació al que demani el Govern andorrà per a aquesta importació.

Actualment el forn incinerador de la Comella crema vora 33.000 tones anuals, una xifra insuficient per a garantir-ne el seu correcte funcionament –i que obliga a fer parades freqüents amb els costos econòmics que això representa–. A més, aquesta xifra disminueix any rere any degut al descens de la població i també a la pròpia crisi, que provoca una disminució en el consum de la ciutadania.

La quantitat òptima per al bon funcionament del forn estaria al voltant de les 45.000 tones de brossa. És a dir, s'hi aproximaria amb les 10.000 que vol exportar l'abocador de la Cerdanya, opció en stand by.

periodicdandorra.ad